Coneix els productors i productores de la DOP Avellana de Reus
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi l’avellana de Reus és una manera de viure. És el paisatge, la terra i la gent; tot plegat forma part de la nostra identitat.
Quan vas provar per primera vegada una avellana?
El primer cop que vaig provar una avellana era molt petit. Sempre m’han agradat les fruites seques, i les avellanes en particular.
Què fa diferent l’avellana de Reus respecte a altres avellanes, pel que fa al sabor i a la textura?
L’avellana de Reus porta la terra d’aquí, la nostra zona: les olors, l’aigua, els colors… Ho porta tot. El sabor i la textura són molt vinculats al nostre territori.
Com les mengeu a casa?
A casa les mengem crues, obrint la closca i menjant-les tal qual. També les tostem i les fem servir en diferents elaboracions.
Quan entres en una pastisseria o botiga i veus avellanes de Reus, què sents?
Quan veig l’avellana de Reus en una pastisseria o en un comerç sento que hem fet una bona feina. Em sembla que transmetem els valors i les ganes que posem en el cultiu cap a la gent.
Quin paper juga el territori i el paisatge en la qualitat de l’avellana?
Aquest paisatge és mediterrani; té olors i colors propis. Tot el que produeix aquí —fruita i verdura, inclosa l’avellana— agafa aquests gustos i sabors de la terra.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
L’ofici me’l va ensenyar el meu avi, en Ciprià. Ell em va transmetre la passió pel camp i, en concret, per l’avellaneda.
Quin detall tècnic marca la diferència en el cultiu de l’avellaner respecte a altres conreus?
L’avellaner és un arbre molt tècnic que necessita cures especials. L’hem traient del seu hàbitat natural i requereix molta aigua, cures específiques i tractaments concrets. És un cultiu complicat que demana atenció constant.
Quina part de la feina et fa més orgullós?
Em sento molt orgullós quan planto avellaners i els faig créixer; veure el resultat de la plantació, com creixen els arbres i com es recull el fruit. Moltes vegades penso en els meus fills i que això serà el seu futur.
Què parleu amb els teus companys i col·legues del sector?
Parlem de moltes coses: del cultiu, de novetats, de maquinària, de problemes i de les casuístiques pròpies de l’avellaneda a la nostra terra. Hi ha molta comunitat i voluntat d’ajuda entre pagesos.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
M’agradaria que la gent jove sentís l’avellana com seva i que valori els productes de proximitat. L’avellaner forma part del mosaic del territori i del teixit social; cuidar aquesta terra és responsabilitat de tots. No cal que tothom es posi a cultivar avellaners, però consumir el producte local ajuda a mantenir aquest paisatge i la nostra feina.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus en qualsevol de les botigues de proximitat de la zona. Proveu-la a la vostra botiga de confiança o en algun comerç de proximitat; segur que notareu la diferència.
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, l’avellana de Reus és futur. És una manera d’entendre la vida i de viure-la: viure entre els camps, viure’n de la producció i gaudir de la companyia de les avellanes.
Quan vas tastar per primera vegada una avellana?
No ho recordo exactament perquè era molt petita. Devia ser a la falda de la meva mare, a casa, quan el meu pare obria una d’aquelles caixes metàl·liques plenes d’avellanes torrades. Amb el trencador en trencava una i me la donava. Aquest record sempre m’acompanya.
Què fa diferent l’avellana de Reus respecte a altres avellanes, pel que fa al sabor i a la textura?
L’avellana de Reus té una gran potència de sabor. Dona força i intensitat a qualsevol plat, amb aromes que potencien, per exemple, el romesco, que sense avellana seria una salsa molt plana. L’avellana hi aporta cos, aroma i un punt de punx.
Com les mengeu a casa?
A casa les mengem sobretot a la salsa de calçots que fa la meva mare, on són imprescindibles. També en mengem amb postres com la mousse d’avellana a l’estiu o amb un bon gelat d’avellana. I sovint les torrem i les mengem tal com són, amb closca.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
El primer que sento és curiositat per saber de qui són aquelles avellanes i si en puc comprar i tastar. M’agrada apreciar les diferències de gust respecte a les del Camp de Tarragona.
Quin paper juga el territori i el paisatge en la qualitat de l’avellana?
El territori transmet el caràcter dels pagesos i les pageses, que saben resistir malgrat les inclemències i les dificultats. És un cultiu que reflecteix la força i la resiliència d’aquesta terra.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Me l’ha ensenyat la meva família: pares, avis i besavis. Recordo plegar avellanes amb la meva àvia i la meva besàvia al costat del mas, amb una senalla a les mans. És un record d’infància molt viu que em lliga a aquest ofici.
Quin detall tècnic marca la diferència en la qualitat de l’avellana?
L’avellana d’aquí és especial perquè és molt propera. Conté un alt percentatge d’oli i és molt sensible: si viatja massa quilòmetres, es pot enrancir fàcilment. Menjar avellana d’aquí és menjar qualitat màxima, perquè no ha fet cap viatge.
Com saps que l’avellana està al punt?
Ho sé quan cau del floc, madura, i és d’un color vermellós i amb un aspecte llis i net. És llavors quan sé que és bona per recollir.
Quina part de la feina et fa més orgullosa?
El que em fa sentir més orgullosa és veure la cara de la canalla quan tasten una avellana i se’n sorprenen. Aquella mirada és impagable i em fa sentir que fem una bona feina.
Tens algun referent en aquest ofici?
Sí, per a mi un referent és en Pere Guinovart. No tant pel cultiu en si, sinó pel seu paper dins del sindicalisme i la Unió de Pagesos. Ell m’ha ensenyat a resistir, a parlar i a expressar allò que els pagesos de l’avellana hem de transmetre.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
Que l’avellana és un món: el món rural que tenim al voltant de les nostres ciutats. És un mosaic agrícola que cal conservar, no només pel paisatge, sinó també per la vida que sosté, per protegir-nos dels incendis i per garantir una alimentació real i de proximitat.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus a la vostra botiga de proximitat. Descobrireu un aliment únic i autèntic. A casa la mengem torrada, amb la seva closca, i és deliciosa. Però compte: tenen un problema, i és que són addictives… no en pots menjar només una!
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, l’avellana de Reus és part de la vida, de la manera de fer de casa, d’una forma de treballar i d’una cultura pròpia.
Quan vas tastar per primera vegada una avellana?
No en tinc un record exacte, devia ser molt petita. El que sí que recordo és que, quan anàvem a plegar avellanes pels bancals, sempre en menjàvem, buscant les més torradetes pel sol, que eren les més bones.
Què fa diferent l’avellana de Reus respecte a altres avellanes, pel que fa al sabor i a la textura?
El que la fa diferent és el territori i la gent que la cultiva. La climatologia, la proximitat al mar Mediterrani i les muntanyes de Prades marquen el seu caràcter. També hi influeixen les varietats pròpies d’aquí, com el pautet, la negreta o el gironell, que li donen un gust únic.
Com les mengeu a casa?
A casa normalment les mengem torrades, és com més m’agraden. També les fem servir en picades i en salses com el romesco o la dels calçots. Però, si m’hagués de quedar amb una manera, seria sens dubte torrades.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
Em fa sentir orgull. És la mostra que tot l’esforç i la pedagogia feta durant anys, per molta gent abans que nosaltres, ha donat fruit i s’ha entès el valor d’aquest producte.
Quin paper juga el territori i el paisatge en la qualitat de l’avellana?
El clima, la proximitat al mar Mediterrani i les muntanyes que ens envolten fan que les nostres avellanes siguin diferents. Tot plegat es transmet al gust i a la qualitat del fruit.
Quina escena et ve al cap quan penses en l’avellana?
Em vénen records d’infantesa, quan collíem amb els avis i no ens podíem deixar cap avellana a la soca. Era un moment de família i d’aprenentatge que sempre recordaré.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Me l’han ensenyat tots a casa: pares, avis i àvies. Tothom sempre hi ha treballat i tothom hi ha posat el seu gra de sorra. Recordo especialment com m’insistien que no em deixés cap avellana a terra.
Quin detall tècnic marca la diferència en la qualitat de l’avellana?
Vigilar molt els arbres: observar les fulles, controlar els insectes i tenir cura del reg, sobretot a l’estiu, quan fa tanta calor. L’avellaner no és un cultiu que es pugui descuidar; cal estar-hi sempre a sobre.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
Que no és només una fruita seca: és una forma de vida, de treballar i una cultura que tenim i que cal conservar. És un producte ric i amb futur, però només si la gent ho entén i el consumeix.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus a la vostra botiga de proximitat. Veureu que és la millor: única i autèntica. A casa en mengem sovint a la sobretaula.
Qui ets i quina relació tens amb l’avellana?
Sóc Antonio Masqué Granja, productor d’avellanes i pagès. Vinc de família pagesa i fa tota la vida que estic vinculat a l’avellana, heretat dels meus pares i avis.
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, l’avellana de Reus és exquisida i té molt bon paladar. Però més enllà del gust, és una manera de viure. Des de petit que la conreo i la recullo, i forma part del meu dia a dia i de la meva identitat.
Quin és el teu primer record amb l’avellana?
El primer record que tinc és d’anar a recollir avellanes en una finca que tenim a la muntanya, amb una senalla a les mans. Recordo el meu avi, que fins i tot em tirava una pedra a l’altra mà perquè treballés amb les dues. També recordo quan recollíem uns quilos i, amb el que guanyàvem, anàvem al cinema. Són records que m’han marcat molt.
Què fa diferent l’avellana de Reus pel que fa al sabor i a la textura?
L’avellana de Reus és exquisida pel clima que tenim aquí: el sol, la calor, la proximitat del Mediterrani i les muntanyes. Tot plegat li dona un sabor especial i una qualitat única.
Com les mengeu a casa?
A casa normalment les prenem torrades, però a mi personalment m’agraden molt crues. En menjo gairebé cada dia, barrejades amb ametlles, nous i figues, sobretot a l’hivern. És una manera sana i molt bona de gaudir-ne.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
Em sento orgullós. Veure que un producte local com l’avellana es comercialitza i es pot degustar arreu és una satisfacció molt gran.
Quina imatge et vindria al cap si estiguessis lluny i pensessis en l’avellana?
Em vindria al cap sobretot el moment de la recollida, quan ens reunim tots a plegar. També quan plantes els avellaners joves i els veus créixer. La recollida, però, és el moment més important de tot l’any.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
L’ofici me’l van ensenyar el meu pare, en Toni, i el meu avi, l’Anton. Vinc de generacions de pagesos i he après estant amb ells, observant i treballant colze a colze. Ara el meu fill també hi continua.
Quin detall tècnic marca la diferència en el cultiu de l’avellaner?
Escollir bé les varietats i vigilar de prop els avellaners. Cal observar les fulles, controlar que no hi hagi plagues i estar sempre atent al reg, sobretot a l’estiu. És un arbre que necessita molta cura i no el pots descuidar.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
Penso que la gent jove hauria de valorar el producte local i consumir-ne. Això permet mantenir el territori, evitar que s’abandonin les finques i donar feina a la gent del nostre entorn.
Tens alguna invitació per al públic?
Us recomano que tasteu l’avellana de Reus, perquè està boníssima i us encantarà. Com a producte mediterrani és exquisida i segur que voldreu repetir. A casa les mengem torrades, però jo sempre en trio algunes de crues, barrejades amb fruits secs i figues.
Qui ets i quina relació tens amb l’avellana?
Em dic Ramon Joanpere Trilló i soc pagès. La meva relació amb l’avellana ve de petit: a casa, en lloc de començar l’escola al setembre, començàvem a l’octubre, perquè tot el setembre ajudàvem els pares a collir. Des dels deu o onze anys que treballo al camp.
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, l’avellana de Reus és la millor avellana que es fa al món. Té un valor únic i incomparable.
Quin és el teu primer record amb l’avellana?
Els meus primers records són de quan la meva mare les torrava i jo, encara petit, les agafava calentes de quasi tocar el forn i me les menjava. Encara sento aquell advertiment de “Et farà mal a la panxa!”, però jo no podia resistir-m’hi.
Què fa diferent l’avellana de Reus pel que fa al sabor i a la textura?
Ho puc resumir amb una experiència. He donat a tastar avellanes de Reus barrejades amb altres avellanes a gent de fora —de Bilbao, de Palència…— i tothom, sense excepció, ha triat la de Reus. És un producte que es reconeix pel seu sabor.
Com t’agrada menjar-les?
Ara mateix, per exemple, la meva dona fa un gelat d’avellana que és espectacular. També m’agraden torrades i crues, però el gelat és un luxe.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
Sento orgull. Quan vaig a fora i veig que la gent les demana i les valora, és una satisfacció molt gran.
Quin paper juga el territori i el paisatge en la qualitat de l’avellana?
El nostre territori és únic: amb contrastos de temperatura entre hivern i estiu, amb un clima dur i alhora afavoridor. Tot i les dificultats —la manca d’aigua, les pedregades— aconseguim un producte de primer nivell. Això només ho poden fer la natura i aquest territori.
Quina escena et ve al cap si estiguessis lluny i pensessis en l’avellana?
Em ve al cap el setembre, jo de dotze o tretze anys, amb la senalla al costat del pare i de la tieta, amb la ràdio posada, plegant avellanes. És la imatge que sempre em quedarà.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Me l’han ensenyat el pare, el tiet i tota la família. Era un aprenentatge constant: distingir les bones de les dolentes, reconèixer les varietats —negretes, gironelles, grifolles, morelles…—, tot això ho aprenies amb els anys i la pràctica.
Quin detall tècnic marca la diferència en la qualitat de l’avellana?
No és un petit detall, és la varietat. La qualitat de l’avellana de Reus ve donada per les varietats autòctones i pel territori on es cultiva. Això no ho fem nosaltres sols: ho fa la natura i el lloc on som.
Quina part de la feina et fa sentir més orgullós?
El que em fa sentir més orgullós és que, malgrat les dificultats extraordinàries que tenim per tirar endavant, conservem els arbres i continuem conreant. Aquesta perseverança és el que em fa sentir satisfet.
Tens algun referent en el sector?
Sí, per exemple el Garriga, de la Selva, que va inventar màquines per trencar avellanes i va facilitar molt la feina. Va ser un home que, amb el seu enginy, va ajudar moltíssim al sector.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
M’agradaria que entenguessin que és un producte que no es pot improvisar, que ve de segles i que té una qualitat única. És un patrimoni que cal conservar. I desitjo que les administracions entenguin el valor afegit que té l’avellana de Reus i li donin suport.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus. Si tasteu diverses avellanes, de seguida sabreu quina és la bona: la de Reus. A casa en fem gelat, i us asseguro que no té comparació.
Qui ets i quina relació tens amb l’avellana?
Soc el Jordi Sendra, tinc vint anys i vinc d’una família que, durant moltes generacions, s’ha dedicat al conreu de l’avellana al Camp de Tarragona. Des de petit que he viscut aquest món i intento seguir la tradició dels meus pares, avis i besavis.
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, l’avellana de Reus és esforç. Representa un producte únic, molt arrelat a la nostra història i també a la realitat actual del territori. És un símbol del treball de moltes famílies que han lluitat per mantenir aquest cultiu.
Quin és el teu primer record amb l’avellana?
El meu primer record és del temps de la collita, quan amb cosins i tiets anàvem pels avellaners i trobàvem alguna avellana per trencar-la amb una pedra o amb la boca. Aquell gust és el primer que recordo de l’avellana.
Què fa diferent l’avellana de Reus pel que fa al sabor i a la textura?
Les varietats que més treballem aquí, com la negreta o el pautet, tenen una textura molt cruixent i un gust intens. A més, són d’una mida ideal, i això les fa úniques. No és casualitat que siguin imprescindibles en plats com el romesco.
Com les mengeu a casa?
A casa ens agrada menjar-les sobretot en postres. Un dels productes estrella que fem són les Coietes de Reus, galetes fetes amb avellana negreta de Reus. També les mengem torrades o en salses, però les galetes són especials per nosaltres.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
Em fa sentir orgull i satisfacció. És la recompensa de l’esforç de molts productors per donar a conèixer aquest producte i explicar que té molt de futur, malgrat les dificultats del sector.
Quin paper juga el territori i el paisatge en la qualitat de l’avellana?
El clima del nostre territori ha estat clau: hiverns freds però no excessius, i el vent de Reus, que facilita la pol·linització. Tot plegat, sumat a una bona cura dels arbres i una selecció acurada, dona com a resultat una avellana excel·lent.
Quina escena et vindria al cap si estiguessis lluny i pensessis en l’avellana?
Recordaria el temps de la collita, amb la pols per tot arreu i la família plegant. També l’olor d’avellanes torrades, un aroma inconfusible que tots busquem quan el sentim.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Sobretot el meu avi, Joan Sendra, que ja havia après del seu pare. Ell ens ho va transmetre als seus fills, al meu pare i als meus tiets, i ells ens ho han transmès a nosaltres, els cosins. És un ofici que passa de generació en generació.
Quin detall tècnic marca la diferència en la qualitat de l’avellana?
Un dels detalls que marca la diferència és la cultura que hi ha al voltant de l’avellana. No només és la feina al camp, sinó el coneixement compartit entre famílies i generacions, que fa que la nostra avellana tingui un caràcter únic.
Quina part de la feina et fa més orgullós?
Em fa sentir orgullós veure que la nostra generació ha aconseguit mantenir el que ja feien els besavis. Malgrat les dificultats, encara hi veiem una oportunitat i treballem perquè l’avellana de Reus tingui futur.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
M’agradaria que entenguessin que l’avellana és història i cultura, però també una manera de garantir el futur del territori. Si els pagesos es poden guanyar la vida, cuidem la terra i evitem problemes com els grans incendis forestals. És molt més que un producte: és la clau per mantenir viu el nostre entorn.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus en totes les seves variants. Descobrireu un món de sabors i segur que voldreu repetir. A casa la mengem amb les millors galetes d’avellana, les Coietes de Reus.
Qui ets i quina relació tens amb l’avellana?
Soc Martí Macies i la relació que tinc amb l’avellana és de tota la vida. He crescut envoltat d’avellaners; ja hi eren quan vaig néixer i sempre he viscut enmig del seu paisatge. A més, soc productor i també estic implicat en el sindicalisme agrari, defensant els drets dels pagesos.
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, l’avellana de Reus és vida. No només com a producte gastronòmic, sinó com a manera de viure i d’entendre el territori. Representa un ofici, una tradició i un vincle profund amb la terra.
Quin és el teu primer record amb l’avellana?
En tinc molts. Un dels més vius és la recollida, quan venien treballadors de fora —de la Terra Alta o de les Terres de l’Ebre— i plegaven amb senalles al davant i coixins als genolls. També recordo el reg a la finca del costat del riu Francolí, quan desviàvem l’aigua de la séquia. Aquells moments són imatges que sempre m’acompanyen.
Què fa diferent l’avellana de Reus pel que fa al sabor i a la textura?
Per a mi és única. No sé si és costum o herència cultural, però la seva intensitat de sabor no la trobes enlloc més. Quan la menges notes una satisfacció especial; té un gust propi i incomparable.
Com t’agrada menjar-les?
M’agraden molt crues, sobretot quan encara són tendres dins la pela. Aquell gust és boníssim. També m’agraden torrades amb closca, perquè conserven millor els olis i tenen més aroma. De totes maneres, són addictives: no en pots menjar només una.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
Sento orgull i satisfacció. Penso que la gent té l’oportunitat de menjar un producte fet aquí, per nosaltres mateixos. És el resultat d’un esforç col·lectiu i em fa sentir part d’una comunitat.
Quin paper juga el territori en la qualitat de l’avellana?
El clima del Camp de Tarragona hi té molt a veure: freds suaus que permeten la pol·linització i un entorn històricament favorable. Però també hi té un paper clau el caràcter i l’empenta de la gent del territori, que ha sabut adaptar-se i mantenir el cultiu malgrat les dificultats.
Quina imatge et vindria al cap si estiguessis lluny i pensessis en l’avellana?
Em vindria al cap la família, els amics i els companys de cooperativa i de sindicat. L’avellana és molt més que un cultiu: és també les relacions, les lluites i la vida compartida amb la gent del territori.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Me l’ha ensenyat la meva família: el meu pare, Quimet, i el meu avi, Josep, però també la meva mare i l’àvia. Tots hi posaven la seva part. Era un aprenentatge constant: un dia regaves, un altre dia collies olives o veremaves. Tot això ho vaig mamar des de petit i em va fer pagès.
Quin detall tècnic marca la diferència en el cultiu?
Sempre he procurat apostar per la qualitat més que per la quantitat. Escollir varietats que donin millor gust, encara que no facin tants quilos. Per a mi, la satisfacció és oferir un producte que, quan el tastes, et fa gaudir de debò.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
Que cal consumir producte del territori. L’avellana no és només aliment: és paisatge, és economia i és qualitat de vida. Si mantenim els camps conreats, tindrem un territori viu i endreçat que tots podrem gaudir, i alhora un producte boníssim i de quilòmetre zero.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus, perquè és un producte autèntic i irrepetible. A casa la posem a totes les salses i és indispensable.
Qui ets i quina relació tens amb l’avellana?
Soc l’Artemi Prats Domènech i la meva relació amb l’avellana és pràcticament de tota la vida. A casa sempre n’hem tingut i, des de petit, hi ajudo la família.
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, l’avellana de Reus és una manera de viure. És molt més que un producte: és identitat i és la manera com hem crescut a casa i al territori.
Quin és el teu primer record amb l’avellana?
El primer record que tinc és de ben petit ajudant els meus pares i germanes a collir. Recordo especialment trencar-ne una amb dues pedres i menjar-me-la allà mateix, del terra, fresca i natural. També vaig aprendre a conduir el tractor molt jove, al costat del pare.
Què fa diferent l’avellana de Reus pel que fa al sabor i a la textura?
La diferència la marca la proximitat i el territori. L’avellana d’aquí és molt sensible i no suporta bé grans viatges ni canvis de temperatura. Menjar-la aquí, acabada de collir o torrada, és gaudir d’un producte fresc, intens i autèntic.
Com t’agrada menjar-les?
M’agraden sobretot torrades. A mitja tarda, un grapat d’avellanes és el millor berenar. També després de fer esport, perquè donen energia. A casa sempre en tenim a mà i les mengem a totes hores.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
Sento orgull i alegria. És la prova que el que fem té valor i que la gent reconeix la qualitat d’aquest producte.
Quin paper juga el territori en la qualitat de l’avellana?
El territori del Camp de Tarragona té un clima especial i una tradició pagesa que cuida molt els camps. Tot això es transmet al fruit i fa que la nostra avellana sigui diferent i millor.
Quina imatge et ve al cap si estiguessis lluny i pensessis en l’avellana?
Em vindria al cap tota la família treballant junta en temps de collita, amb la pols a l’aire i aquell ambient de feina compartida. És una escena molt viva i que em defineix.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Me l’ha ensenyat el meu pare, també anomenat Artemi, des de ben petit. No era només una lliçó concreta, sinó viure-ho cada dia a casa, ajudant en totes les tasques i integrant-nos en la feina del camp. Ell ho havia après del meu avi, i així ha passat de generació en generació.
Quin detall tècnic marca la diferència en la qualitat de l’avellana?
Més que un detall concret, és el fet que és un producte de proximitat i que ens hi dediquem a fons. Som molt a sobre del cultiu, cuidant-lo en tot moment. Aquesta proximitat i constància és el que la fa única.
Què et diuen els teus amics que no són del ram?
Sobretot tenen curiositat i pregunten pel dia a dia. Tothom sap què vol dir collir, però la resta de l’any els sorprèn saber que cal podar, regar, fer tractaments i estar pendent de moltes altres coses. Descobreixen que és un ofici que dura tot l’any.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
M’agradaria que entenguessin que cuidar l’avellana és cuidar el territori. Significa tenir un paisatge endreçat i viu, que convidi a passejar-hi i que ens protegeixi. És qualitat de vida i futur.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus a la vostra botiga de proximitat. Quan la proveu, veureu que és inigualable.
Qui ets i quina relació tens amb l’avellana?
Soc Pere Guinovart i soc pagès. La meva relació amb l’avellana ve de molt lluny: tota la vida he viscut envoltat d’avellaners. A la meva família ja n’hi havia, i he crescut entre camps que avui són gairebé polígons industrials, però encara conservem algunes finques amb arbres centenaris.
Quin és el teu primer record amb l’avellana?
El primer record és menjar-me les avellanes acabades de treure del terra, crues, i ajudar la família durant les collites. Recordo plegar amb la senalla, escoltar la ràdio i riure amb la gent mentre treballàvem.
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, representa la identitat del territori. L’avellana de Reus és un producte amb un reconeixement —la denominació d’origen— que demostra la seva qualitat i el seu vincle amb la terra. És el resultat d’una feina generacional i d’un paisatge que s’ha sabut conservar.
Què fa diferent l’avellana de Reus pel que fa al sabor i a la textura?
La varietat negreta té una dolçor i una textura que la fan molt especial. En boca aporta una sensació suau i aromàtica que la diferencia d’altres varietats. És ideal tant per menjar crua com per utilitzar-la en salses com el romesco o en postres, com el gelat d’avellana que fa la meva dona i que és espectacular.
Com t’agrada menjar-les a casa?
M’agraden crues i torrades. Si arribo a casa després de treballar, no puc evitar trencar-ne unes quantes. També m’agrada molt al romesco i als postres; quan les tens a mà, criden a ser menjades.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
Sento orgull. Veure que la gent reconeix i valora el producte d’aquí és una gran satisfacció; confirma que la feina té sentit i que hi ha un reconeixement del territori.
Quin paper juga el territori en la qualitat de l’avellana?
El clima i la tradició pagesa són determinants. Aquí hem tingut sempre un clima particular que afavoreix la pol·linització i el desenvolupament del fruit. Però també hem de tenir en compte el canvi climàtic: temperatures massa altes poden fer que l’oli de l’avellana s’enranciï i perdi qualitat. Per això és important recollir i consumir l’avellana de l’any i evitar que pateixi canvis de temperatura per mal emmagatzematge o per trajectes massa llargs.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Me l’han ensenyat la família: avis, pares i tota la gent del poble. Les coses s’aprenen vivint-les i treballant cada dia al camp; no és una lliçó única, sinó un procés que passa de generació en generació.
Quin detall tècnic marca la diferència en la qualitat de l’avellana?
La selecció de varietats i la cura del cultiu són fonamentals. També és clau que el fruit no pateixi temperatures extremes ni viatges llargs que el degradin. En definitiva, la proximitat i la feina acurada fan la diferència.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
M’agradaria que entenguessin que comprar producte local no és només consumir: és decidir quin territori volem. Si volem un Camp de Tarragona ordenat i viu, cal donar valor a la producció pròxima i garantir que els pagesos puguin viure d’això. És una responsabilitat política i col·lectiva.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus. Si proveu diferents avellanes, veureu que la de Reus té una identitat pròpia. Com a recomanació pràctica: compreu proximitat i cuideu l’ingredient, perquè una bona avellana del mateix any és insubstituïble.
Qui ets i quina relació tens amb l’avellana?
Soc Roser Domène Fernández i soc de la Selva del Camp. La relació amb l’avellana ve de la família: des de sempre a casa hem treballat els avellaners, i ara he agafat el relleu.
Per a tu, què representa l’avellana de Reus?
Per a mi, ho representa tot: projecte de vida, paisatge i una manera d’entendre el treball i la comunitat. És una manera de guanyar-se la vida i, alhora, una identitat pròpia del territori.
Quin és el teu primer record amb l’avellana?
El meu primer record és d’estar al mas amb els avis, amb una mini senalla a les mans, portant les avellanes perquè els adults les posessin a la màquina. Era un moment de família i joc, molt viu al meu record.
Què fa diferent l’avellana de Reus pel que fa al sabor i a la textura?
Crec que el que la fa diferent és el clima, la proximitat del mar i la muntanya, i la cura que li donem. Això li dóna un toc cruixent i un sabor molt marcat, difícil d’igualar.
Com t’agrada menjar-les a casa?
A mi m’agraden molt amb xocolata: unes avellanes torrades amb una mica de cobertura, o posades sobre un gelat. També les mengem sovint torrades simplement, sobretot després d’haver treballat o fent el berenar.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
Sento orgull. Quan veus el producte nostre a pastisseries o supermercats, et dona la sensació que la feina de tanta gent té sentit i arriba més enllà del poble.
Quin paper juga el territori i el paisatge en la qualitat de l’avellana?
El territori ens aporta aquest clima mediterrani suau que afavoreix la pol·linització i el desenvolupament del fruit. També hi ha una tradició pagesa que cuida molt els arbres; tot plegat es reflecteix en la qualitat del fruit.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Me l’han ensenyat els meus avis i els meus pares. No és només una lliçó puntual: es tracta de viure el camp cada dia i aprendre fent, amb la família.
Quin detall tècnic marca la diferència en la qualitat de l’avellana?
La cura constant: regar, podar i estar molt atenta a possibles plagues o problemes. Ser-hi a sobre, amb dedicació i afecte, és el que fa la diferència.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
M’agradaria que entenguessin que conservar aquest cultiu és conservar el paisatge i la vida del territori. Comprar producte local té un impacte directe en la nostra comunitat i ajuda a mantenir aquesta manera de viure.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus: a la botiga, a la pastisseria o en qualsevol producte local. Si la proveu, veureu la diferència.
Qui ets i quina relació tens amb l’avellana?
Soc en Ramon Tarrech, mestre jubilat i propietari de setze hectàrees d’avellaners en regadiu. Vinc d’una família pagesa i he viscut tota la vida al voltant d’aquest cultiu.
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, l’avellana de Reus és identitat i tradició. És el producte que ha configurat la nostra manera de viure i el paisatge que ens envolta.
Quin és el teu primer record amb l’avellana?
Recordo ser petit i plegar avellanes amb la senalla, la ràdio posada i la família reunida. També la tasca de torrar-les a casa; eren moments molt familiars i viscuts amb intensitat.
Com ha canviat la collita al llarg dels anys?
La mecanització va arribar als anys setanta: les primeres màquines, com la del Garriga, van transformar completament la recollida. Aquell primer any vam recollir meitat manual i meitat mecànicament; al principi costava més fer-ho amb màquina, però avui seria impensable collir-ho tot a mà.
Què fa diferent l’avellana de Reus pel que fa al sabor i a la textura?
La proximitat i les varietats autòctones li donen un caràcter propi. La gent que prova avellanes de Reus distingeix el sabor i les qualifica de més gustoses i intenses que altres avellanes que han viatjat molt.
Com les mengeu a casa?
A casa les mengem sobretot torrades o en elaboracions com torrons i gelats d’avellana. El torró i el gelat són les meves preferències personals.
Quin paper juguen l’aigua i el clima en la producció?
L’aigua és fonamental. Hem calculat les necessitats i la distribució anual per hectàrea: la gestió del reg i la seva quantitat marquen directament la producció. També preocupa el canvi climàtic: els freds que abans hi havia ja no són tan marcats, i això afecta els rendiments.
Tens records destacats de produccions abundants?
Sí. En algunes dècades les nostres finques van assolir produccions molt altes; hi va haver un parell d’anys en què vam arribar a més de mil sacs entre tota la finca. Eren moments de molta feina, però també de gran satisfacció.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Me’l van ensenyar el meu pare, en Josep, i el meu germà. És un coneixement que s’ha transmès de generació en generació, aprenent sempre fent.
Quin detall tècnic marca la diferència en la qualitat?
Escollir la varietat adequada i gestionar bé l’aigua. Hi ha una frase que m’agrada repetir: “Digues quanta aigua li dones a l’avellaner i et diré quantes avellanes faràs.” Resum perfectament la relació directa entre reg i producció.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
Que comprar producte local és decidir quin territori volem. Mantenir les finques conreades ajuda a prevenir incendis, dóna vida als pobles i fa possible una economia rural sostenible.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus i comprovar la diferència.
Qui ets i quina relació tens amb l’avellana?
Soc en Jaume i vinc d’una família que sempre ha viscut al voltant de l’avellaner. Des de petit que he estat entre camps i collites: el setembre, per a nosaltres, no era tornada a l’escola, era temps de collir i plegar avellanes amb la família.
Per a tu, què significa l’avellana de Reus?
Per a mi, l’avellana de Reus és una manera de viure. Representa la identitat del poble, la feina entre generacions i el paisatge que ens defineix. És la nostra manera d’estar arrelats a la terra i de guanyar-nos la vida.
Quin és el teu primer record amb l’avellana?
No en tinc un de concret perquè des de molt petit sempre n’hi havia a casa, però recordo perfectament la imatge de la padrina Montserrat torrant-ne i la família al voltant del foc o de la paella, menjant-les calentes. Són moments de casa i de tradició que es queden per sempre.
Què fa diferent l’avellana de Reus pel que fa al sabor i a la textura?
Aquí treballem amb varietats autòctones i amb un clima i un terreny que marquen el gust. L’avellana de Reus té una dolçor i una textura que la fan molt especial. També influeix la manera de cultivar-les i de collir-les al punt òptim.
Com les mengeu a casa?
A casa les mengem sobretot torrades; per a mi, és com estan més bones. També les posem als postres o com a ingredient en gelats i torrons, però sovint apareixen soles, com a berenar després de treballar.
Quan entres en una botiga, pastisseria o restaurant i veus avellanes de Reus, què sents?
Sento orgull. Quan veig productes amb el segell i la gent els reconeix, sé que la nostra feina té sentit. És una gran satisfacció veure que allò que fem arriba a la gent i que es valora la proximitat.
Quin paper juga el territori en la qualitat de l’avellana?
El territori és clau. Hi ha zones amb arbres centenaris plantats en sec, terrenys pobres i humitats ambientals que influeixen molt en la qualitat del fruit. Els arbres antics donen una qualitat especial, tot i que la producció baixa amb els anys.
Qui t’ha ensenyat l’ofici?
Me’l van ensenyar el meu pare i el meu padrí; tots dos són coneguts per ser homes de camp. Ells m’ho van ensenyar des de petit: ajudant amb la senalla, pujant al tractor i aprenent a cuidar els arbres dia a dia.
Quin detall tècnic marca la diferència en la qualitat de l’avellana?
No és un únic detall, però la selecció de varietats, la manera de cultivar en sec i la cura a la collita fan la diferència. També l’elecció del punt de recol·lecció —recollir-la i conservar-la bé— és fonamental perquè no perdi olis ni aroma.
Hi ha alguna anècdota familiar que recordis de les collites o de la tradició?
Sí, recordo quan venien plegadores d’altres pobles als anys seixanta i la festa que suposava. La gent s’ajuntava, fèiem dinars i ho vivíem com un moment comunitari. També em fa gràcia que a casa tots els homes de la meva família ens diem Jaume —és un detall que sempre fa somriure.
Què t’agradaria que la gent jove entengués sobre l’avellana?
M’agradaria que entenguessin que comprar producte local no és només consumir; és sustentar el territori, mantenir llocs de treball i conservar el paisatge. Si la gent jove aposta per la proximitat, ajuda a fer possible un futur per als pobles.
Tens alguna invitació per al públic?
Us convido a tastar l’avellana de Reus i a parlar amb qui les fa. Si proveu diferents avellanes, veureu la diferència.